La concepció com a nova modalitat esportiva i els primers intents de regulació i impuls dels tennis platja, sí que els podem situar al poble pescador de Torredembarra, Tarragona, el 1976.Tres joves de la localitat van idear una activitat a la platja, amb l’ajut d’uns rems i una xarxa de pescador que van fer servir per muntar la seva primera pista.

Per tal d’establir l’alçada de la xarxa, van prendre de referència l’alçada d’un d’ells; L’Eduard Muntada de 1.85 m. Els altres dos eren el Josep Manuel Muntada i L’Emili Martinell. Inicialment jugaven amb una pala de fusta, fent el servei per sota, i comptant la puntuació per jocs a 21 punts.

Els primers anys, fins i tot van arribar a jugar tres contra tres (dos davant i un darrere).Torredembarra és actualment un dels indrets amb més afecció pel tennis platja, havent estat la seu de Campionats de Catalunya i d’Espanya. L’Ajuntament de la localitat ha reconegut aquesta tradició col·locant una placa commemorativa a la Platja de Baix a Mar, habilitada tot l’any per practicar aquest esport.

El 28 de juny de 2004, l’Assemblea General Ordinària de Clubs va aprovar la modificació de l’article 2 dels Estatuts de la Federació Catalana de Tennis (FCT), amb la inclusió del tennis platja com a modalitat esportiva de la FCT.

Amb aquesta decisió, la FCT va considerar el tennis platja com un esport més de la competició que calia fomentar amb activitats de promoció, competició i docència. Per poder jugar a tennis platja la llicència federativa és vàlida però, per a qui no en tingui, la FCT ha creat una llicència específica de Tennis Platja.