dimarts , 22 juliol 2014
ESPAI FEDERAT    SERVEIS ALS CLUBS    OFICINA ONLINE    SEGUR TENNIS
Inici / FCT / Història

Història

El naixement del tennis a Catalunya

El naixement del tennis a Catalunya

Les   pistes   del   carrer  Clarís  durant   el  primerLes   pistes   del   carrer  Clarís  durant   el  primerAmb motiu de la primera Exposició Universal de Barcelona l’any 1888, la colònia anglesa resident a la ciutat introduí el joc del Lawn-Tennis. Un any més tard, es fundava el Barcelona Lawn Tennis Club, primer club de tennis català, al que seguiren l’Sportverein, el Salud Sport Club, el Polo Jockey Club i el Sportmen’s Club.

Una pista instal·lada al que ara és el Cinema Novedades, i les desaparegudes instal·lacions del Velòdrom de la Bonanova, van ésser els primers llocs on es va a practicar aquest nou esport anomenat Lawn-Tennis. Les cinc entitats van organitzar a la tardor del 1903 el I Concurs Internacional de Tennis que es va disputar a Espanya.

La final es va jugar a les pistes del Barcelona Lawn Tennis Club, amb Ernest F.C. Witty com a guanyador d’aquell primer trofeu, enfront Arthur Leask. La persona d’Ernest Witty va ser fonamental en la febre que va despertar el nou joc importat pels anglesos. A més de ser el millor jugador de la primera època, Witty fou un gran dirigent esportiu i el mestre de la gran part de nous aficionats a qui aconsellava amb els secrets del nou joc.

La primera associació de clubs

La primera associació de clubs

El 24 de març de 1904 es formalitza l’Associació de Lawn Tennis de Barcelona, amb aquests cinc clubs afiliats, i ingressa com a membre de ple dret a la Lawn Tennis Association, amb seu a la Gran Bretanya, l’entitat que feia les funcions de federació Internacional. Primer document de l’Associació de Lawn Tennis de Barcelona (1905).

Les   pistes   del   carrer  Clarís  durant   el  primerL’associació catalana amplià les seves fronteres a tot el territori espanyol, acceptant com a membres a clubs nascuts a l’Aragó, València, Andalusia i el País Basc. Al 1909 es va fundar el primer club amb el nom de Catalunya, el Catalunya Lawn Tennis Club, que més tard es va fusionar amb el Barcelona mantenint com a nom el del club més antic. Al 1913, l’Associació de Lawn Tennis de Barcelona canvià el seu nom pel d’Associació de Lawn Tennis de Catalunya, després d’impulsar el naixement de l’Associació de Lawn Tennis d’Espanya. Va ser el propi Ernest Witty qui va promoure el naixement d’aquesta associació espanyola, en una visita a Sant Sebastián, ciutat on l’unien unes grans relacions com la de ser remer de la trainera.

Les   pistes   del   carrer  Clarís  durant   el  primer

L’Associació de Lawn Tennis de Catalunya va mantenir sempre el compromís amb la formació de jugadors, el desenvolupament del tennis als clubs, i els llaços d’unió amb el tennis internacional. Sota el seu impuls i amb el lideratge del principals clubs, de manera molt especial del Barcelona LTC (actual RCT Barcelona-1899), va promoure partits amistosos amb els grans clubs europeus com el Queen’s Club de Londres, el Racing Club de París, el Milano TC, el Rot Weiss de Berlin o el Geneve LTC. Els enfrontaments van aportar als afeccionats la possibilitat de veure grans jugadors, com va ser el cas de visites tan especials com la de ‘La Divina’ Suzanne Lenglen.

L'eclosió dels anys 20

L'eclosió dels anys 20

Al 1923, amb el recolzament de les institucions catalanes i barcelonines, l’associació catalana organitzà els Campionats del Món en pista coberta a l’antic Palau de la Indústria del Parc de la Ciutadella. La prova va reunir a jugadors dels cinc continents, amb victòria final a la prova masculina d’Henri Cochet, un dels grans ‘Mosqueters’ del tennis francès. El torneig fou la culminació d’una dècada de nombrosos enfrontaments internacionals entre el clubs més representatius de Catalunya i les entitats capdavanteres del tennis mundial.

Les   pistes   del   carrer  Clarís  durant   el  primer

L’afició per l’esport del tennis va anar augmentant. Es van crear nous clubs a Barcelona i arreu de Catalunya. De fet, durant els anys 20, el tennis va sortir dels clubs de la ciutat per expandir-se a les colònies d’estiu i a altres poblacions que fomentaven la seva practica esportiva. L’associació catalana va adquirir el protagonisme que li corresponia, assumint l’organització dels Campionats de Catalunya, no només els Absoluts, sinó establint les diverses categories i les modalitats de dobles, mixtes i per equips, i també els escolars.

La postguerra i el Trofeu Conde de Godó

La postguerra i el Trofeu Conde de Godó

Tot i que la Guerra Civil va trencar de sobte la gran activitat dels clubs catalans, també van ser aquests els primers a refer la seva activitat social i competitiva. La Federació Catalana va seguir amb la seva tasca. Al 1942, es van iniciar els Campionats de Catalunya de Veterans, a les proves individuals i de dobles.

Un fet fonamental a la història del tennis català va ser la creació de la primera edició del Trofeu Conde de Godó al 1953, organitzat pel rebatejat Real Club de Tenis Barcelona-1899, amb l’objectiu de gaudir de la seva nova instal·lació a Pedralbes i recuperar per Catalunya l’esperit de les grans competicions internacionals d’abans de la guerra. El Godó va ser a partir d’aquell moment un referent total i absolut del nostre tennis, tant a tasques esportives com organitzatives.

Les   pistes   del   carrer  Clarís  durant   el  primer

El 1958, es van iniciar els Campionats de Catalunya per equips per a Veterans i per a Infantils. L’any 1960, els Equips Júniors i l’any 1963 els de Cadets, nova categoria establerta per la Real Federación Española de Tenis.

Neix la Federació Catalana de Tennis

Neix la Federació Catalana de Tennis

L’any 1966 l’associació es va constituir en l’actual Federació Catalana de Tennis (FCT) i va saber aprofitar amb una acurada gestió la gran repercussió que van tenir els èxits del tennis català i espanyol a la Copa Davis. Espanya – Gran Bretanya de Copa Davis a la pista talismà (1968).

Les   pistes   del   carrer  Clarís  durant   el  primerLa pista talismà del RCT Barcelona-1899, l’arribada de la televisió, i un equip de jugadors i capità que va connectar de forma especial amb tothom, van ser la pedra pivot d’una expansió fonamental. Bartrolí, Santana, Couder, Gisbert, Arilla, Gimeno (encara que ja estava jugant com a professional) i Orantes, eren noms que tothom coneixia. Ells van ser els primers d’ una nova etapa del tennis a casa nostra, i també els primers en veure com arribava el professionalisme. Les   pistes   del   carrer  Clarís  durant   el  primer

La Federació Catalana i els seus clubs van enfortir encara mes les seves escoles, i els fruits han estat extraordinaris, amb una dècada dels 90 insuperable en èxits, y un segle XXI que segueix oferint unes expectatives molt satisfactòries. Al 1992, la Federació Catalana de Tennis es va traslladar a les seves noves instal·lacions situades a la Vall d’Hebrón de Barcelona, escenari de la competició tennística dels Jocs Olímpics de Barcelona ’92.

Cent anys i els reptes del s.XXI

Cent anys i els reptes del s.XXI

L’any 2003, la Federació Catalana de Tennis celebra el Centenari del seu naixement amb un programa d’actes que inclou un Concert Inaugural al Palau de la Música amb la Fundació Pau Casals i l’Orfeó Català, diferents exposicions i festes, un rècord Guinness d’espectadors al Camp Nou, i el debut de la selecció catalana de tennis en un enfrontament amistós davant el Marroc. Amb la voluntat d’afrontar els nous reptes del segle XXI, la FCT va inaugurar al 2005 el remodelat Centre Internacional de Tennis de Cornellà una de les millors instal·lacions esportives d’Europa, seu de l’únic centre homologat per la Federació Internacional de Tennis al vell continent.

Les   pistes   del   carrer  Clarís  durant   el  primer

Els presidents de la Federación Catalana de Tennis

Els presidents de la Federación Catalana de Tennis

Any Nom i Cognom
1903 Guillermo Oliveras
1905 Juan de Uruela, Marquès de San Román de Ayala
1906 Alfonso Macaya
1909 Enrique Ferrer
1914 Antonio Raventós
1916 José Garriga-Nogués i Roig, Marquès de Cabanes
1920 Fernando Huelin
1921 José Vidal Ribas
1923 Julio Capará
1924 Ramon Puigmartí
1927 Pompeu Fabra
1935 José Garriga-Nogués i Garriga-Nogués, Marquès de Cabanes
1939 Joé Bial
1944 Manuel Ayxelà
1964 Juan Mir
1975 Josep Mª Bofill
1981 Josep Ferrer Peris
2008 Francesc Orriols
2012 Joan Navarro

Orígens del tennis

Orígens del tennis

Alguns historiadors situen els orígens del tennis en un joc que practicaven els grecs abans de l’era cristina. Les referències més documentades ens porten a la França del segle XIV amb l’anomenat esport de reis; el “Jeu de Paume”, que es jugava a la cort, colpejant una pilota amb la mà per sobre d’una corda. Més endavant, es va adoptar una mena de pergamí considerat com la primera raqueta, i s’estengué a la Gran Bretanya de mans de les classes benestants, fins que al segle XVII es substituí la corda per una mena de xarxa, i el pergamí per una raqueta amb cordes de tripa d’animal. A Anglaterra es començà a utilitzar el nom de “tennis on the lawn” (tennis sobre la gespa) per denominar aquest joc. La paraula “tennis” sembla ser una derivació de la veu francesa “tennez” (té), que era l’exclamació que feien els jugadors quan llençaven la pilota a l’adversari. El tennis com el coneixem avui en dia, va néixer realment al All England Lawn Tennis and Croquet Club ubicat a Wimbledon, al costat de Londres. Allà es va dipsutar el primer torneig de tennis al món l’any 1877 i que va guanyar Spencer Gore.