dimecres , 3 setembre 2014
ESPAI FEDERAT    SERVEIS ALS CLUBS    OFICINA ONLINE    SEGUR TENNIS
Inici / FCT / El Tennis Museum

El Tennis Museum

Tennis Museum

Tennis MuseumEl Tennis Museum de la Federació Catalana de Tennis va obrir les seves portes el 10 d’octubre de 1997, gràcies a un conveni signat amb el Museu Olímpic de Lausana, a Suïssa. Neixia un nou espai
museugràfic per a la ciutat de Barcelona, amb la intenció de reflectir els cent anys d’història d’un esport molt arrelat a la societat civil catalana, tal i com demostra el gran nombre d’esportistes que han dut el nostre tennis a l’elit mundial.El 10 d’octubre de l’any 2000 es va inaugurar la nova sala principal, batejada com a Sala Josep Mir i Puigbert, en un acte que va comptar amb la presència del llavors President del Comitè Olímpic Internacional (CIO), Joan Antoni Samaranch.

Sis anys més tard, el Tennis Museum obre el nou Espai Eduard Flaquer amb la col·lecció privada de trofeus i material gràfic del que fora figura del tennis català i espanyol els anys 20.

Aprofitant la inauguració, el Tennis Museum ha reestructurat i ampliat les seves sales d’exposició, tot consolidant-se com a punt de referència internacional sobre l’estudi i la memòria històrica de l’evolució de l’esport del tennis.

Un mirall del tennis català

Un mirall del tennis català

Tennis MuseumEl Tennis Museum fa un repàs històric a l’evolució que el tennis ha seguit en el nostre país, des que l’esport de la raqueta s’importés de la Gran Bretanya fins als nostres dies, amb un seguit d’èxits que va coronar el triomf a la Copa Davis del 2000 al Palau Sant Jordi de Barcelona com a gran fita.Darrera d’aquests èxits s’amaga el secret de la tradició d’entitats fidels al seu esport, el treball a l’ombra d’entrenadors, professors iTennis Museum clubs, la visió i capacitat organitzativa de dirigents per fomentar la competició, la màgia de les victòries de campions de llegenda, el sacrifici i el talent dels nostres professionals i especialment, una afició entesa i respectuosa amb el contrari com n’hi ha poques en el món. El Tennis Museum vol ser un mirall fidel de totes aquestes premisses d’èxit.

Amb aquesta intenció el Tennis Museum es va anar concebent des de la Federació Catalana de Tennis amb la col·laboració del Museu Olímpic de Lausanne, el qual té cedit en dipòsit al Tennis Museum peces de gran valor històric que permeten explicar l’evolució del tennis al nostre país.

Les col·leccions del Museu

Les col·leccions del Museu

A més del conveni signat amb el Museu Olímpic de Lausana, el Tennis Museum ha anat recollint peces valuoses de diferents col·leccionistes privats que al llarg dels anys han recopilat materials bàsics que complementen perfectament el discurs del museu.En aquest sentit, cal destacar l’esforç de persones com Jaume Bartrolí, el mític capità de l’equip de la Copa Davis que va sembrar la gran explosió del tennis en la dècada dels anys seixanta, i que gestionà el trasllat d’una col·lecció de peces de valor incalculable al Museu Olímpic Internacional, ara cedides al Tennis Museum.

Tennis Museum Una altra figura indispensable va ser la de Bonaventura Plaja, un treballador infatigable del tennis que, durant gairebé mig segle, va recopilar i classificar un gran nombre d’objectes i documentació de tots els clubs de la nostra geografia d’un valor incalculable.

Menció a part mereix Josep Mir i Puigbert, qui aportà gran part de les peces exposades en el Tennis Museum a més d’un extens fons d’imatges, llibres i revistes vinculades al món del tennis que faciliten el coneixement de l’evolució d’aquest esport com a fenòmen social íntimament vinculat a l’esdevenir històric d’un poble. Com a reconeixement a la gran tasca desenvolupada per Josep Mir i Puigbert la sala principal del Tennis Musem va ser batejada amb el seu nom com a exemple per a les generacions futures.

L’aportació de la col·lecció personal d’Eduard Flaquer, molt valuosa en trofeus i material gràfic, i que han cedit els seus familiars al Tennis Museum, ha merescut una reestructuració de les sales d’exposició, amb una sensible ampliació amb la col·lecció privada del periodista Pere Hernández, ànima del projecte.

El Tennis Museum no només recull peces de gran valor històric, sinó que també disposa d’un espai dedicat al col·leccionisme vinculat a tot el que envolta aquest esport. El col·leccionisme s’ha consolidat com a un dels vincles més importants de l’esport. El Tennis Museum dedica quatre vitrines laterals a una singular mostra d’aquests objectes, alguns d’ells únics al món.

L'aportació dels clubs

L'aportació dels clubs

Cal agraïr la col·laboració dels diferents clubs de la nostra geografia —encapçalats pel degà del tennis català, el Real Club de Tenis Barcelona-1899—, pel que respecta al recolzament a aquest projecte ambiciós, ja que sense aquesta base social un museu d’aquest tipus —únic a Catalunya i a la resta de l’estat, i només comparable a altres experiències realitzades a Londres i Paris per motius obvis— no hauria pogut tirar endavant sense el suport de la gran quantitat de persones que practiquen i estimen aquest esport.

Un passeig pel Tennis Museum

Un passeig pel Tennis Museum

Tennis MuseumL’Escala de la Fama Un gran plafó lluminós, format amb les imatges de cartells artístics de competicions tennístiques, que culmina amb la figura de la mascota dels Jocs Olímpics de Barcelona 92, i el cartell del Centenari de la
FCT, il·lumina l’escala d’accés al Tennis Museum. En aquesta escala destaca el quadre d’honor del tennis espanyol, on figuren els noms de tots els jugadors que han guanyat o han aconseguit les finals dels torneigs del Grand Slam, així com també els èxits aconseguits pels nostres esportistes en les diferents edicions dels Jocs Olímpics, la Copa Davis i la Copa Federació. Davant del quadre d’honor, impresos damunt d’una paret simulant una pista de terra batuda, es pot veure l’evolució dels escuts que la Federació Catalana de Tennis ha tingut al llarg de la seva història.

Sala Inicial Envoltant gran part de la sala d’exposició, Tennis Museum exhibeix una sèrie de plafons especialment dedicats als orígens del tennis. Mitjançant objectes de valor inestimable, es desenvolupen conceptes com el naixement del tennis, la construcció dels primers elements de joc —com ara un taller de raquetes—, la implantació del Lawn-tennis en el nostre país, el desenvolupament dels grans clubs i associacions, els Campionats del Món de pista coberta de 1923, o l’arrencada internacional de les nostres figures.

Tota aquesta Sala Inicial, així com la Sala Josep Mir, incorporen en la seva part superior una de les millors col·leccions de la història de la raqueta. Entre el material exposat en aquests plafons destaca principalment un conjunt de battoir i raqueta de Sphairistike (1874), una sèrie de raquetes del Reial Tennis (1885-1895), dues caixes del joc del lawn-tennis i cintes mètriques d’aquesta mateixa època, gravats sobre la construcció de les raquetes i materials, i un quadre del primer torneig de Wimbledon (1881) del que només se’n coneixen dos exemplars al món.

Espai Eduard Flaquer La darrera incorporació del Tennis Museum conforma el nou espai Eduard Flaquer, que reprodueix perfectament l’ambient social dels anys 20 que envoltava als primers practicants d’aquest esport al nostre pais. Una gran col·lecció dels trofeus personals aconseguits per aquest pioner del tennis català i espanyol, es complementa amb la valusa documentació gràfica recopilada pel considerat com a un dels grans innovadors del tennis modern a casa nostra.

Sala Josep Mir i Puigbert Els estatuts dels primers clubs (1899-1907), el naixement de l’Associació de Lawn-Tennis de Barcelona (1903), i els trofeus i programes dels primers concursos internacionals, regionals i socials, són el fil conductor de la sala Josep Mir i Puigbert, que fa un recorregut cronòligc seguint l’evolució històrica de l’esport del tennis.Entre els objectes destaquen les copes guanyades per Ernest Witty, el primer gran campió del nostre tennis, i la col·lecció de premses de raquetes. Ernest Witty fou el motor del desenvolupament del tennis a Espanya. Jugador, directiu i apassionat de tots els esports i la seva pràctica, Ernest Witty es va consolidar a més, com un gran campió. Seves van ser les primeres i més importants victòries del nostre tennis, com queda reflectit en els tres trofeus exposats a la Sala Josep Mir Puigbert, els quals varen ser donats en el seu dia al RCT Barcelona-1899. Per aquest motiu,Tennis Museum ocupa un espai principal la reproducció a escala real del seu despatx modernista, cedit al museu per Pablo Ornaque.

En els primers anys del segle XX els concursos internacionals organitzats pels nostres clubs comencen a tenir una notorietat mundial que desemboca en la primera participació dels nostres jugadors en la Copa Davis(1921). L’arribada de grans figures de l’època com Suzanne Lenglen, o el recolzament del rei Alfons XIII, queden reflectits també en el museu. És el moment en què la visita dels grans clubs com el Queen’s de Londres, la Universitat d’Oxford, el Rot Weiss de Berlín, el de Los Ángeles Tennis Club o el Racing Club de France obren una època daurada del tennis català.

El Palau de la Indústria del Parc de la Ciutadella fou l’escenari dels Campionats del Món en pista coberta de 1923, la competició mundial de major relleu mai organitzada en el nostre país abans dels JJOO de Barcelona ’92, i de la qual Tennis Museum n’exposa una sèrie de peces úniques, incloent-hi la Copa de Campió Mundial guanyada pel “mosqueter” francès Henri Cochet. Són anys d’expansió del tennis cap als balnearis i de l’esport de la raqueta com a fenomen social que queden reflectits en Tennis Museum amb tot detall. Tennis Museum El tennis, com a fenòmen íntimament associat a l’esdevenir de la població també es veu perjudicat per les grans sotragades, i amb la Guerra Civil tot s’atura, de la mateixa manera que esdevé amb el país. Després, poc a poc, el tennis ressorgeix lentament gràcies a la tenacitat dels clubs i dels seus dirigents. Els concursos internacionals i nacionals recuperen la competitivitat, i fins i tot la indústria espanyola competeix amb l’estrangera en la fabricació de material de joc. Aviat serà el moment de l’era professional.

En aquest sentit és bàsic el paper del Trofeu Conde de Godó, fundat el 1953 per Carlos Godó Valls, Comte de Godó, és la competició més important en el panorama internacional feta al nostre país. Un dels grans tornejos del món sobre terra batuda que, sota la direcció del RCT Barcelona-1899, ha aconseguit un espai entre les millors cites mundials.

És l’inici de l’eclosió del tennis català i espanyol ja que es disposa a viure un gran boom internacional amb els èxits dels equips de la Copa Davis capitanejats per Jaume Bartrolí a la dècada dels anys seixanta. Tennis Museum, comptant amb la inestimable col·laboració dels components d’aquells llegendaris equips que van disputar a Austràlia les finals de la Challenge Round de 1965 i 1967, ha volgut dedicar aquesta part de l’exposició al “Gran Capità” i primera roda de l’engranatge que ha fet possible el naixement d’aquest museu.